Un treball sobre la història de Lleida guanya el Premi Gumersind Bisbal

Absolutisme i liberalisme: L'Església durant el regnat de Ferran VII d'Antoni Sánchez Carcelén és el títol del treball guanyador del Premi Gumersind Bisbal i Gutsems 2011, que es va atorgar a la Pobla de Claramunt el dissabte 10 de setembre. Aquest acte està inclòs dins de la programació de les Festes Culturals, que organitza la regidoria de Cultura de l'Ajuntament.
El veredicte es va atorgar en el marc de l'Ateneu Gumersind Bisbal. El lliurament del premi, valorat en 1.200 € i l'edició de l'estudi per part de l'Ajuntament, va anar a càrrec de l'alcalde, Santi Broch, i de la regidora de Cultura, Esther Touriñán. La cloenda de l'acte acadèmic d'enguany la va fer el periodista i subditector d'El Punt-Avui, Manuel Cuyàs.
L'obra guanyadora d'aquesta edició analitza, en el marc de Lleida, tant les institucions eclesiàstiques com els religiosos a l'inici de la contemporaneïtat, a l'anomenada històricament crisi de l'Antic Règim, una etapa històrica marcada per canvis profunds i convulsos. L'autor del treball, Antoni Sánchez, va néixer a Lleida el 1979 i es va llicenciar en Història per la Universitat d'aquesta ciutat el 2001.
El jove historiador ha estat guardonat amb diversos premis, com el Premi Jaume Vicens Vives d'Història Contemporània de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, i ha publicat el llibre La revolució liberal a Lleida (1820-1823) en el qual va analitzar el poder municipal i la formació de la milícia nacional a la Lleida del Trienni Liberal. També ha escrit articles en diverses revistes especialitzades.

Parlaments centrats en la defensa del català
L'acte acadèmic el va obrir l'alcalde poblatà, Santi Broch, i el va tancar el periodista Manuel Cuyàs. En els seus parlaments, tots dos van fer referència a la defensa del català i del país, sobretot en aquests moments, marcats per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en contra de la immersió lingüística.
Santi Broch va iniciar el seu discurs fent un esment a totes aquelles persones que han treballat durant els anys per tirar endavant el Premi Gumersind Bisbal, com l'anterior alcalde poblatà, Jaume Armenteras. En aquesta mateixa línia va agrair la gran tasca realitzada per la Fundació Salvador Vives i Casajuana, que des dels inicis, a la dècada dels 70, fins al 2005, quan va assumir el premi l'Ajuntament, va treballar per fer realitat el certamen i l'edició de les obres guanyadores.
L'alcalde va afirmar que “tot i que la situació econòmica que ens envolta no és gens bona ni fructífera des del Consistori se segueix i se seguirà donant suport a aquest premi. Un premi que, per la seva categoria i el seu valor cultural, té ressò no només a la nostra comarca sinó arreu del territori de parla catalana” .
Broch va assegurar que “cal preservar la llengua i la cultura catalanes per poder mantenir la flama de la nostra identitat com a poble, com a nació, en un marc incert i un futur una mica boirós, en què serà molt important que totes les nostres tradicions es mantinguin i siguin cada dia més fortes” .
Manuel Cuyàs també va insistir en la importància de mantenir aquests certàmens per donar a conèixer la història del nostre país. El periodista es va referir als fets de l'11 de setembre de 1714: “El 2014 farà 300 anys d'aquella derrota i el país no ha desaparegut, continua existint i lluitant tot i que alguns el vulguin aniquilar. Nosaltres reaccionem contra això. Nosaltres som i volem ser” .
Cuyàs també va citar l'historiador Josep Termes, desaparegut fa pocs dies. Segons va explicar el periodista, “Termes deia que dins d'Europa Catalunya és un miracle. I, realment, nosaltres som un miracle. El país d'Europa que, sense tenir estat, ha conservat la seva llengua, la seva cultura, la seva identitat, ha lluitat per tenir un govern propi i ha mirat de tenir projecció exterior és Catalunya” . Manuel Cuyàs va afirmar que “Catalunya vol viure en tota la plenitud de país, amb tots els drets. Hem de seguir lluitant i no caure en el pessimisme”. Després dels parlaments es va oferir un pica-pica per a tothom.

Podeu consultar la resta de la programació de les Festes Culturals a l'apartat d'agenda.