7. Cal Coca

L’edifici de Cal Coca, un gran casal essencialment popular, però amb destacats elements renaixentistes, és l’expressió del poder d’aquesta nissaga de propietaris poblatans. És, sens dubte, l’edifici més rellevant del carrer Major fins al segle XVIII, només superat per l’església de Santa Maria. Presenta façana a dos carrers, essent la principal la del carrer Major, ocupant una superfície de 325 m2 i tres altures (soterrani, planta i pis) tot ell amb coberta a dues aigües i ràfec. L’interior de cal Coca s’organitzava com un mas benestant, amb celler al soterrani, botiga de l’oli, del blat, quadres i corrals a la primera planta i alcoves i un despatxa al pis. Hi destaquen, com dèiem, els finestrals renaixentistes de la façana, profusament decorats. Presenten motius animals, vegetals i geomètrics, entre els quals cal destacar les garlandes florals que emmarquen els finestrals, i els petits dimonis que es distribueixen per les columnes, així com els caps d’angelet (putti) que actuen com a mènsules. El finestral central queda rematat per un timpà on hi podem intuir l’encaix per a un escut d’armes que no es devia omplir mai. Els altres dos, es clouen amb l’habitual petxina.